Avui sento que la meva sexualitat no és res més que el meu plaer.
El plaer extens que em fa buscar la comoditat, la relaxació, apropar-me o allunyar-me de les persones, satisfer les meves necessitats i desitjos.
Així que no podria diferenciar-la de la vida.
L’impuls de vida del que parlava Wilheim Reich, “nacida para el placer” que menciona Mireia Darder; res més fàcil ni res més difícil.
El primer repte és sentir-me, estar connectada amb la sensació; el segon, permetre’m el plaer; el tercer anar Cap a ell.
El primer, per a mi, té a veure amb la presència; el segon, amb la mirada amorosa de la mare; el tercer, amb la del pare.
Vivim en una societat que interromp constantment les tres condicions. Vivim allunyat/des del present, amb una pressa i tasques constants que ens impedeixen estar en contacte amb allò que sentim i, per tant, amb el nostre plaer i la capacitat de satisfer-lo.
La majoria hem tingut una mare I un pare que ens han intentat protegir amb la seva por que a la vegada, han tingut una mare i un pare que han fet el mateix. Generacions de creences i valors des de la por que ens allunyen de sentir el cos, el plaer, la sexualitat, l’entrega i l’amor.
Només quan sóc capaç de respirar i honrar als meus pares, em sento digna de sentir i de viure.
Jo ho visc com un repte.
Un repte que em val la pena.
Acompanyo a persones a que siguin més lliures i s’estimin millor.
Psicòloga, terapeuta Gestalt i corporal.